Reflexions

Tinc 22 d’anys i és el primer cop que em llegeixo aquest llibre i puc dir que m’he sorprès, no me’l esperava així, és a dir, tots els contes i/o novel·les que m’he llegit tenen un principi i un final molt marcat, en aquest cas des del primer moment la imaginació és lliure per interpretar el que més li agradi en aquell moment. 

Cal dir que el final és la part que potser m’ha quedat més gravada ja que et dóna pas a tornar a ser un nen/a quan ja ets adult i tornar a somiar com quan eres petit, conclouria dient que “Mai deixis anar el nen/a que portés dins”

Durant la lectura del llibre hi havia moments que no sabia molt bé què volien dir i els comentava amb amics que ja se l’han llegit i cadascú ho interpretava d’una manera completament diferent. Per exemple, en el moment que explica que ja han passat els vuit dies i que no els hi queda aigua, doncs,  en aquest cas jo com al primer cop que llegeixo aquesta història no sabia ben bé qui era qui parlava i qui era el que rebia la informació i ho vaig comentar i van sorgir dos idees molt diferents, com ara:

-          - Interpretació del meu amic:  En tot moment és el propi home al que li van succeint els fets, va recordant quan era petit diferents vivències i les situa com a diferents planetes. Així doncs, sempre manté un diàleg amb si mateix.

-         - Interpretació meva: A l’home li apareix el petit príncep on se li espatlla l’avioneta i passen junts fent-s’hi companyia l’un a l’altre. Així doncs, durant els vuit dies van passant diferents persones que queden reflectides en planetes fent una metàfora, la qual ens vol dir, que en el món tots som planetes diferents ja que som persones úniques i irrepetibles com els planetes que cadascun d’ells tenen els seus trets i característiques pròpies.

Aquesta situació va desencadenar una llarga conversa en relació al Petit Príncep parlant sobre els diferents aspectes que tracta el llibre com ara l’amistat, la felicitat, l’amor... crec que tots dos vam arribar a la conclusió que a mida que vas creixent et vas oblidant d’aquelles coses més importants a la vida per donar pas aquelles que et donen prestigi a la societat. Aquest fet implica que la lectura d’aquest llibre cada cop que te’l llegeixis tingui diferents significats i interpretacions cada vegada, ja que no és mateix com entens el món quan ets un nen/a que quan ets un adolescent, que quan ets adult, que quan ets una persona gran, els valors al llarg de la vida gràcies o no a les experiències viscudes van canviant a millor o pitjor en segons quines situacions.

Un altre fet que em va venir al cap mentre el llegia és que els més petits que s’ho llegeixin d’alguna manera poden arribar a entendre el món dels adults però com molt bé deia el petit príncep “decididamente las personas grandes son... “ en alguns casos com per exemple l’home del fanal las interpreta com extraordinàries i en altres com l’home de negocis les veu com éssers molt estranys.

Jo no sé en ben bé en quina etapa em trobo però crec que ja em puc considerar adulta i cada capítol m’ha fet reflexionar sobre diferents aspectes de la vida quotidiana però el que més m’agradat i el llegiria una vegada darrera d’una altre és quan es troba amb la guineu i li explica com s’aconsegueix l’amistat. Ho treballa a través d’una metàfora però queda molt clar al final que s’entén domesticar com cultivar una relació de manera sana i agradable.

Personalment, m’he posat un repte a mi mateixa i és d’aquí uns anys tornar-me a llegir el llibre i veure si la meva manera d’interpretar el llibre ha canviat i modifico la meva conclusió que és que amb el temps anem deixant de ser innocents per passar a ser rebuscats i buscar problemes a la vida, i oblidar-nos d’allò que realment és important.
“Mai deixis anar la innocència del nen/a”.