Vida i obra

Francesco Tonucci (Italia, 1940) és un pensador, psicopedagog, dibuixant i pedagog especialitzar en l’educació infantil, també conegut pel pseudònim “Frato” que sorgeix de fusionar les primeres síl·labes del seu nom i cognom. Cal dir que, “Frato” va néixer en el cor de Tonucci i mica en mica està canviant la mentalitat dels adults, proposant que l’única sortida possible per a un futur recomanable són els nens/es d’avui i les dones i homes de demà.

Té diverses iniciatives que fan que l’infant sigui el centre de l’aprenentatge i per tant tot el medi es vagi adaptant a les seves necessitats (corrent innatista). Algunes d’aquestes iniciatives són:

-          Adoptar diferents punts de vista de l’infant i deixar-lo més lliure tant a casa com a l’escola com al carrer.
Per aquest motiu, proposa un projecte innovador el qual consisteix en fer un camí escolar el qual permetés als infants anar sols a l’escola, sent vigilats per la resta de la població, és a dir, botiguers, vianants, comercials… donin un cop d’ulls als nens/es que es dirigeixen a l’escola, per tant, no hi hauria masses carrers per creuar i per on circulessin gran quantitat de cotxes.

-          Carrer com espai lliure pels nens/es ja que pensa que els parcs únicament són espais tancats amb unes limitacions molt marcades de la zona de joc i de llibertat. Aquí es pot jugar però un pas més cap allà no. Tonucci defineix els parc com una gàbia.

Defensa que el carrer hauria de ser pensat per a que els nens/es juguin en llibertat.

-          Consells de nens/es, és a dir,  busca la participació dels nens/es en les decisions que els afecten com per exemple, com voldria que fos l’immobiliari dels parcs, les zones de joc...

Va fer un experiment a la seva ciutat natal (Fano) anomenat “La Ciudad de los Niños” on va posar en pràctica aquesta manera d’entendre el món. Més tard, va escriure un llibre amb les seves observacions.

Francesco Tonucci, és l’autor de diversos llibres com ara “Amb ulls de nen”  (1981) o la “La ciutat dels nens/es” (1991) entre d’altres. També, és el dibuixant de diverses vinyetes que serveixen per denunciar la situació de l’escola tradicional, ancorada en mètodes obsolets.
Algunes de les seves vinyetes són:

Frases per reflexionar sobre el joc de la conferència a BCN (2014):

1.    “Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant”

Qualsevol aprenentatge és feixuc fins i tot pels adults, doncs, quina millor manera que aprendre jugant?

2.    “Del joc lliure solament hem de saber el que els nostres fills només ens vulguin explicar”

Hem de saber que els nostres fills/es han gaudit del joc i del seu temps d’autoconeixement, llibertat... No necessitem més informació ja que el joc és plaer i no necessita vigilància

3.    “Una joguina bona és aquell que sense ser res concret pot ser tot”

Desenvolupar la imaginació jugant és allò més bonic del món com per treure-li importància amb joguines extravagants.

Cal esmentar que ha Lleida i hi ha una escola anomenda “Francesco Tonnuci” la qual porta a la pràctica totes les seves iniciatives fins l’actualitat. Per més informació, visitar la web Escola Francesco Tonucci