Avantatges i inconvenients

Com tot a la vida, la intel·ligència col·lectiva té els seus avantatges i els seus inconvenients. Alguns avantatges i inconvenients que jo trobo són:

AVANTATGES

1. Xarxa de fàcil accés gràcies a les tecnologies
2. Nivell adequat per a tot tipus de personal
3. Tothom hi pot participar i donar la seva opinió

INCONVENIENTS

1. No massa fiable per a fer treballs
2. Dependència de les tecnologies
3. Desafavoreix l’expressió oral si no s’aplica bé

En conclusió, la intel·ligència col·lectiva és un aspecte que hem de treballar molt actualment. Tot i que amb tota la cura del món per no deixar de banda aspectes que són importants, com ara continguts transversals, ja que mitjançant aquest tipus d’intel·ligència no s’assolirien de la mateixa manera i es deixaríem algun de banda.

Encara que, cal dir que és molt enriquidora per a tothom ja que no té en compte el nivell cognitiu sinó que es basa en la compartició de sabers, potencialitats i capacitats que té el subjecte que l’està extraient.

Eines per a treballar-la

Com ja vinc dient des de fa unes pàgines, el terme intel·ligència col·lectiva és relativament nou per això penso que és bo proporcionar d’una manera general algunes eines que jo com a futura pedagoga i autora d’aquest assaig expositiu considero que serien adients i funcionarien.

Les eines que proposo són les següents:

• Utilització de blogs col·lectius en àmbits de formació, tant al docent, com al treballador, com a l’alumne
• Crear espais de debats, posada en comú i reflexió en les aules
• Deixar més obert el currículum de la formació a nivell general, és a dir, que els continguts sorgeixin de la incertesa per saber d’un tema
• Interacció amb les tecnologies, és a dir, investigar a través de fonts friables sobre un/s aspecte/s determinats
• Comunicació amb altres països per així tenir altres punts de vista

Totes aquestes eines semblen no estar a l’abast d’aquelles persones que imparteixen formació i creen un procés d’ensenyament-aprenentatge en el subjecte però jo penso que si ens proposem treballar-les no són de meta tan difícil ja que són recursos fàcils d’aconseguir, l’únic problema que hi pot haver és la manera de com implantar-les i és aquí on hem de treballar des de l’àmbit educatiu.

Autors

3.1 Pierre Lévy

És un professor molt conegut al camp de la “cibercultura” i tots els seus estudis estan situats al voltant de la societat del coneixement i la intel·ligència col·lectiva.

La defineix com “una intel·ligència repartida en totes parts, valoritzada constantment a més de ser coordinada i mobilitzada a temps real. A més a més ens parla d’un futur ple d’aquesta intel·ligència ja que ens diu que “la web del futur expressarà la intel·ligència col·lectiva d’una humanitat mundialitzada i interconnectada a través del ciberespai”

Si analitzo les paraules d’aquest autor em puc adonar que aposta per aquest concepte i el veu com el futur arreu del món, de la mateixa manera que expressa al seu llibre anomenat “La inteligencia colectiva por una antropologia del ciberespacio”, que és un terme en el qual hi ha molt que investigar encara ja que és relativament nou i gran part de la població encara no sap ni que existeix.

3.2 Tom Atlee

És co-director i director de l’institut de “Co-Intelligence”, una organització sense ànim de lucre que es va fundar l’any 1996. Té una visió amplia del canvi social per això aquest autor es basa en una nova comprensió de l’evolució de la totalitat que reconeixen el valor de la diversitat, la unitat, la relació...

Aquest autor es centra fonamentalment en els humans i es basa en el CI grupal ja que pensa que aquesta intel·ligència col·lectiva pot ser fonamentada “per superar el pensament en grup i els biaixos cognitius individuals per a permetre a un col·lectiu cooperar en un procés mentre s’aconsegueix un rendiment intel·lectual millorat”

Tom és un autor que ja es centra més a investigar sobre aquest nou concepte per així mirar quins són els beneficis que pot aportar a la població a més de centralitzar aquest tipus d’intel·ligència en els humans i en el seu CI grupal, fet que redueix el camp d’actuació d’aquesta.

Què és?

Abans de definir què és la intel·ligència col·lectiva definiré què és la intel·ligència per així donar-li un marc teòric i unes bases a la explicació que vindrà a continuació. S’entén intel·ligència com la capacitat d’entendre o comprendre, resoldre problemes...

Ara bé, podem definir intel·ligència col·lectiva com “una forma d’intel·ligència que sorgeix de la col·laboració i l’aportació de molts individus, és a dir, consisteix en recol·lectar la informació que aporten diferents usuaris/es conformant un gran cervell que quan es connecta posseeix una gran quantitat d’informació des de molts punts de vista amb possibles aplicacions en tots els àmbits del saber i de la realitat.”¹

Aquest concepte sorgeix com metàfora de la comunitat científica, ja que segons Tom Atlee aquest terme també “involucra aconseguir un focus d’atenció únic i estàndard de mètrica que prové d’un llindar únic d’acció”². És a dir, el que intenta assolir la intel·ligència col·lectiva és l’aportació de coneixements sobre un mateix tema a tractar d’un col·lectiu de persones molt elevat amb diferents punts de vista així com diferents graus professionals.

Altres autors, com ara, Norman Lloyd Johnson, parla d’aquest concepte com intel·ligència simbiòtica encara que el terme simbiòtic ho referim més als animals, és per aquest motiu que els autors originaris d’aquesta li canvien el nom a intel·ligència col·lectiva.

Per què se li anomena intel·ligència col·lectiva i no d’altra manera, doncs senzillament pel fet que s’involucra a molta població a explicitar la seva manera d’entendre o comprendre i/o resoldre un assumpte determinat, el que es pot relacionar amb la definició d’intel·ligència citada anteriorment ja que ens parla d’aquests conceptes.