La ginesta

Poema: 

La ginesta

 La ginesta altra vegada

la ginesta amb tanta olor

es la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

hi pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava

feia un sol molt resplendent

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura

la tisora va enrenou

desflorant tanta hermosura,

fins que el cor m'ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu

jo he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan la he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...

m'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall

                        Joan Maragall